Centre Excursionista Prepirineu

Cultural

• Geganters de Guixers
• Associació Esportiva de Cavallistes de la Vall de Lord
• Geganters de Sant Llorenç
• Fitxes Anem-hi

Geganters Sant Llorenç

ELS TRES SAVIS PRUDENTS DELS PITEUS

Una vegada, en un hostal dels que hi havia enlo camí de Berga cap a Manresa, se presentaren tres homes de la muntanya demanant acolliment per la nit que els venia damunt. Donaren dos trucs a la porta i digieren, com de costum, al posador:

Nos donareu posada per aquesta nit?

Prou. Mes, qui sou vosaltres i a on anau?

Anam a la fira de Manresa i som los savis prudents dels Piteus - respongué el més vell.

Aquest títol de «Savis prudents dels Piteus» féu riure a la mestressa, que els sentí des de la cuina; I mentre els donaven sopar, estudià amb son marit, que era de bon humor com ella, com podrien provar llir saviesa.

Quan agüeren sopat, los acompanyaren a una cambra que era a dalt, lluny de la fressa de la casa, i no hi havia altra finestra que una que taparen amb un armari portátil.

Los tres savis se n’anaren al llit, i, com no sentiren fressa, trigaren molt a desverllar-se.

Quan, cansats de dormir i fent.los mal los ossos de jaure, obraren los ulls, se llevaren, i el més savi dels tres se llevà per obrir la finestra. No podent-se guiar per cap raig de claror, a les palpentes anà cercant a dreta i a Ezquerra, fins que ensopegà la porta del armari. L’obrí, mirà a dalt i a baix, i no veient mica de claror enlloc, exclamà:

És fosc com una gola de llop.

I se’n tornà al llit.

Dormiren unes guantes hores, i, no podent ja dormir més, s’alça el savi segon, obrí l’armari i sentint-hi olor de formatge, com que n’hi havia hagut, esclamà:

Quina olor de formatge que fa el món!

I se’n tornà al llit

Al cap d’una estona, se llevà, cansat de redolar pel llit, lo savi tercer; mirà per totes bandes, i, no veient a llevant ni a ponent rastre de claror, exclamà:

La nit és encara negra com un pecat, i el món put a formatge.

Los de l’hostal, que s’ho escoltaven des de darrere la porta, se n’hagueren d’anar a baix per no esclafir la rialla.

Cap a la fi, l’hostaler, compadit dels tres savis, entrà a la cambra, los demanà si havien dormit bé, apartà l’armari que tapava la finestra, l’obrí, i els tres savis veieren, extrañitas, que ja era dia.

Com la gana els tenia corsecats, demanaren esforzar, i mentres esmorzaven, un d’ells digué als altres:

Cuitem, que hem d’anar a fira.

Però, a quina fira? –digué l’hostaler, ficant-se a la conversa.

A la de Manresa.

Veieu aquesta gent que arriba? Són firetaires que en tornen – respongué l’hostaler

Allavors los tres savis s’adonaren de que havien dormit vint-i-quatre hores, i en lloc de continuar lo camí cap a Manresa, se giraren en rodó ca a les terres de Sant Llorenç dels Piteus.

D’això ja fa molt temps. A Sant Llorenç no havia arribat encara la carabassa. Veient-ne unes quantes arraconades a l’entrada de l’hostal, preguntaren a l’hostaler què era allò.

Ell los respongué que eren ous d’euga.

Nosaltres cabalment anàvem a Manresa a comprar una euga. Si ens volguéssiu vendre un d’aquests ous, pla que us ne sentiríem grat.

A la veritat – respongué sorneguerament l’hostaler-, los volíem tots per nosaltres; mes, si tant lo voleu i el pagau bé, porteu-vos-en un.

Esquitxant unes quantes lliures que duien per comprar una euga a la fira, compraren la carabassa més Grossa d l’hostal, i se l’endugueren camí amunt sap a Sant Llorenç dels Piteus.

Tot caminant, enraonaven l’un amb l’altre de la rebuda que els farien llurs compatricis al veure’ls arribar amb una cosa tan estranya i tan productora com l’ou d’una euga.

Aquest, mentres passaven, distrets per un cim de carena, se’ls esmunyí d’entre mans i comenta de rodolar rostos avall. Al segon o tercer capgirell que donà s’erbelà pel mig, i sos trossos, escampant-se en llur baixada, desvetllaren un llebreta que dormia sota una mata.

Al veure-la córrer, cregueren los dels Piteus que era l’euga petita que havia sortit de l’ou, i llir desconsol d’haver-la perduda fou més gran.

-Malaguanyada eugueta! – anaven dient tot acostant.se tristos a llur poble-. Si hagués arribada bé, l’any vinent no hauríem hagut d’anar a peu a la fira de Manresa

Conte de Jacint Verdaguer.

Notícies

Àlbums de fotos

• Sant Vicenç d'Estamariu
  Visita a Sant Vicenç d'Estamariu 12/06/2010 TRESOR RETROBAT
• Ous d'euga i els tres Savis
  Concurs dòus d'euga a la Vall de Piteus 15/11/09
• II Fira d´Ous d´Euga Vall de
  II Fira d´Ous d´Euga Vall de Lord
• Gegants Guixers
  Fotos dels geganters de Guixers
• Fem cultura
  caminant per la vall
• Correfoc "Sant Llorenç"
  Algunes fotos del correfoc de la festa Major de Sant Llorenç, Agost 2010
• Cavallistes
  Cursa Port del comte-Prat de Besies, estiu-09
• Audivisual Expedició UES Kara
  Audivisual Expedició UES Karakorum 2001. Gasherbrum I (8068m) i II (8035m) a càrrec de Marc Sanhellí realitzada al 21 de novembre 2009.
• Animals del nostre entorn
  Animalons de tot tipus

Enllaços

• Museu dels Trementinaires
  Enllaç publicat per CEPP