Dia: 31 Juliol 2010 - Publicat per CEPP
Farem una ruta circular sortint des de "Fenerals" situat a LV4241b al P.K. 22, excel.lent mirador del clot de Vilamala. Anirem a buscar el serrat llarg i seguirem la ruta clàssica, passant per la balma dels encantats, boigot dels pèsols, torrent junts, i és aquí on nosaltres ens separarem de la "ruta habitual" -que consisteix en pujar pel cami que porta a la balma roja- i seguirem torrent avall fins a trobar un camí que ens portara cap el pla de Sòvol, on trobarem les eglesietes, el mal pas, ... en definitiva, pasarem per tots els lloc màgics de Vilamala!
DIFICULTAT: Mitjana, camins estrets i algun pas aeri.
PUNTS D'AIGUA: de fonts no se'n troben. Si baixa aigua pels torrents ens hi podem abeurar en cas de molta set.
DURADA: 4h. disfrutant de les vistes
DESNIVELL aprox: uns 550m positius, i 550m negatius.
Preinscripcions: Trucant al 678.28.03.60 o enviant un mail a ceprepirineu@ceprepirineu.com indicant nom, cognoms i telèfon.
Preus: No socis 5 €.
Socis 3 €.
Portar esmorzar i beure.
Places limitades.
LLEGENDA DE VILAMALA
Hi havia una vegada un poble anomenat Vilabona.
Era un homenet pobre i amb una semblança molt gran a Jesús.
Era el vespre i el vellet va anar passant per les cases del poble. Com que anava vestit com un pobre, la gent li deia que no, que no podia passar la nit a casa seva. Quan va haver recorregut tot el poble, va veure una casa en un lloc més elevat, fora del poble. Hi va anar i hi va trobar un matrimoni de vellets.
Els vellets, tot i ser molt pobres, el van acollir, li van donar menjar i li van dir que es podia quedar tants dies com volgués. El pobre els va dir que, a la nit sentirien molt terrabastall, però que no obrissin les finestres ni les portes per res del món. El matrimoni es va quedar molt estranyat, però li van fer cas.
Tal com va dir el vellet, a la nit hi va haver un terratrèmol, semblava que el món s'ensorrés, però aquells avis es van quedar tancats a casa sense mirar a fora per res. L'endemà al matí van anar a buscar el pobre, però no el van trobar. Després, van mirar a fora hi van veure que el poble havia desaparegut, que estaven sols dalt d'un munt de penya-segats, i va nèixer Vilamala.
A Vilamala també diuen que es el motlle de Montserrat, que s'hi giresin Montserrat al revés encaixaria a Vilamala.